Pañella: Un govern no pot jugar amb la salut dels ciutadans, per problemes econòmics que tinga

El diputat de Compromís diu que “estem segurs que el Consell deu tindre altres partides de les quals retallar abans que dels proveïments sanitaris als hospitals”

Castelló, 1 de setembre de 2011

           El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha declarat que “la nefasta política pressupostària que ha dut a terme el PP des de la Generalitat ens està abocant a extrems pràcticament tercermundistes. L’última mostra, l’amenaça dels proveïdors de productes sanitaris als hospitals i centres públics, de suspendre el subministrament sanitari si no cobren abans d’un mes els pagaments que se’ls deuen.

El diputat de Compromís diu que “si l’amenaça s’acompleix, veurem escenes de pacients duent-se de casa tota mena de material sanitari, com les que veiem en hospitals del Tercer Món; o havent de pagar-se ells aquest material, en una versió molt sui generis d’eixe copagament que el PP nega que vulga fer . I, davant d’aquesta situació, el gran argument del Consell d’Alberto Fabra és que necessiten aquests diners per a fer front als interessos de demora dels bancs. És alarmant la sensació que des del Consell van a la desesperada, que es limiten a tancar forats ni que siga a base d’obrir-ne de nous i més grans; però, mentrestant, continuen volent-nos fer creure que no passa res, anunciant obres i inversions que saben perfectament que no podran afrontar i, sobretot, negant-se a reconèixer els greus errors de la política econòmica que han dut els darrers anys i que ens ha portat a l’actual desastre”.

Pañella ha demanat “seriositat en els comptes públics, un pla de preferències que deixe clares les prioritats a l’hora d’afrontar els pagaments i, sobretot, una política económica realista, que es deixe de promeses sense sentit i d’anuncis espectaculars, mentre simultàniament apareixen notícies com aquesta. I, per suposat, que responguen a problemes tan urgents com aquest dels proveidors sanitaris, i que si cal suspenguen despeses innecessàries, ajudes a persones i institucions “amigues”, o acords ruinosos per a l’administració.